Ja som a Barcelona

Hem arribat a Barcelona molt contentas i feliças, si ens haguesin dit que no hi havia avió i haviam de pasar mes dies a l´India ens hauriem quedat tranquilament per que ens ha agradat moltisim i estem seguras de que hi tornarem.
Hem vist millons de persones diferents, hi ha gent per tot arreu, fins al lloc mes desolat i perdut, atures l´auto pensan que estaras sol i de sobte surt canalla, dones i homes que semblen sortits del no res. Els homes son bastant desmanegats, les dones son molt guapes ,timides i els costa somriure, tenen la cara trista per que estan bastant oprimides i treballen de sol a sol, son molt elegants, netes,i guapisimas, els nens estan per tot arreu a mitj vestir sempre, excepte els que van a l´escola que van uniformats, molt nets i impecablement pentinats, cosa que xoca molt amb el seu aspecte normal del carrer, descalços despentinadisims, i molt mal vestits.
Hem vist un pais on tot es brut,no hi ha papereras ni recollida d´escombraries diaria. On totom llença la brossa al carrer, desde les cases, els cotxes, autobuos i trens. Les cadires dels restautants que son de plastic i tenen tanta ronya com anys, i si cau algu d´una taula com per exemple una ampolla la van patejan i ningu la recull. Quan camines per el carrer vas trepitxan escombraries de tota mena que se les estan menjan vaques, porcs ,gossos i nens. Hi ha una gran contradiccio amb el tema de la bruticia per que els indis es rentan obsesivament en qualsevol toll, riu o bassa, tot el dia renten roba al mitj del carrer, i escombren a terra de les cases a tota hora, pero la merda va sempre al carrer, que semble que alli, que es on precisament fan tota la seva vida, no els hi molesta.
Hem vist un pais on el trafic es infernal, pitan constantment, son l´anarquia al maxim exponent, no saben anar un darrera l´altre, i el galimaties es descomunal. Hem sobreviscut tot i que de tant entant ens hem vist amb un cotxe de cara i hem anat a parar a la cuneta mes de un cop. Atravesar un carrer es jugarsi la vida i si vas depresa t´atropellan, el vehicle mes gros es el rei i per tant el peato es un element que sol ser invisible i insignificant, on els cotxes, motos ,rickchaus , autobusos i trens tenen mes anys que matusalem, i et preguntes una i mil vegades com potser que encare funcionin.
Els somriure dels nens ens ha captivat, i tambe la seva mania de volguer que els hi facis fotografies per veures despres. Es complicat per que s´en hi posen dos i en van arriban de nous que es volen afegir a la foto i es un constant moviment per agafar la primera fila i sortir primer. Ens ha sobtat lo agresius que son entre ells quan estracta d´agafar alguna cosa que els dones, s´ha d´estar amb cent ulls, per que es fan mal. Els nens sempre demanen rupies, boligrafos, caramels etc, els dones unas cosa ,l´agafen i et demanen sempre mes. Tambe ens ha sobtat veure que els familiars els peguen molt.
Hem viscut envoltades de vaques, bufals, camells, porcs domestics, elefants, monos, gossos sarnosos, gripaus, ratas serps, sargantanes, dracs que sempre dormien amb nosaltrrees, i moltes besties voladores que ens han picat per tot arreu.
Hem caminat per carrers on sempre has de anar mirant a terra per que no hi ha acera, tot es bonyegut i ple de sots, de muntanyes d´escombraries, de motos aparcades de qualsevol manera, de xiringuitos ambulants posats de mil maneras, que dificulten el pas, i de gent creuantse amb nosaltres donan cops sense miraments.
S´ens han tirat rots a la cara sense inmutarse mentre t´estan parlan o venent, es pixan i caguen a qualsevol lloc, a lo que hi hem col.laborat en varies ocasions amb pets molt frecuents i algun pixat al carrer per que els lavavos son poc abundants i molt, molt bruts.
Hem suat com mai a la vida i hem begut mes aigua que mai.
Hem fet cuas i ens hem sentit com ells, s´apreten uns contra els altres per ferla mes curta, supposo, i acabes arriban a la ventanilla enclastat als vidres sense saber com podras treure els diners per pagar el que has comprat.
Ens hem emocionat moltes vegades veient com ens acollien, es preocupaben per nosaltres, i ens tractaben. En el poble on vem anar a coneixer la nena apradrinada no obliderem mai l´acollida que ens van donar. Al sopar de una nit al nort on vam conviure amb tota una familia tampoc l´oblidarem mai, les ultimes hores a bombai menjan al slum amb la familia de l ´Amin, i molts altres moments que hem compartit totes dues juntes que fan que la nostre amistat de tans anys sigui mes forta.
Hem menjat sempre menjar indi, especiat a base de be, que ens picaben els moros un bon rato despres d´acabar, pero ho hem trobat bonisim i mai hem tingut la necesitat de corre cap un macdonals o una pitzeria. Ens hem fet un fart de llenties cigrons, chapatis, garlic nan, cheese nan thalis, pollatres al curry , al llimo, i no recordem quans noms mes, iogurts dolços, salats, momos i mes, ho hem menjat molt sovin amb les mans, no hem tingut ni una diarrea i hem disfrutat menjan fins l´ultim moment.
Hem aguantat l´agobio de ser estranjeres en un pais on constantment t´ofereixen de tot, i excepte un dia no ens hem enfadat mai amb ells.
Hem repartit propines, caritats, caramels, boligrafos, joguines, sabo, xampu, medicaments, i ens ha agrat molt rebre el somriure d ´agraiment que sempre ens han donat.
Hem sigut molt feliças en aquest pais, on es millor no ferse preguntas ni cuestionar res, hem seguit les seves costums, ens hem deixat portat, i hem sigut molt respectuoses, amb aquests principis la India es disfuta molt, es un pais apasionant, i es comparteix facilment la seva felicitat.
Hem acabat aquest viatge tan esperat, tenim moltes coses per explicar i moltes fotos per ensenyar, ens ho hem pasat molt be, ens hem avingut moltisim, ens sentim molt orgulloses d´haver sabut celebrar el nostre 50 aniversari juntes i amb la gent d´un pais maravellos que ens ha robat el cor.