dissabte, de novembre 17

Manteniment

Estem a l´espera de que algun sabi ens expliqui com podem guardarnos el blogg com a recort del viatge, el voldriem pasar a un DVD i imprimirlo amb els comentaris i tot, si hi ha algu que sapiga com es fa o ho pugui investigar, que ens ho expliqui, per que nosaltres no sabem com fer-ho.

diumenge, de novembre 4

Despedida

aquest blogg ha sigut per nosaltres un punt d´unio amb la familia i els amics, hem disfrutat molt escrivin i sobretot lleguin els vostres comentaris. Ens va fer molta gracia el primer dia que vam obrir el blogg i ens vam trobar que el feieu servir per parlar entre vosaltres i consolarvos mentre no apareixiem per en lloc. Ens va costar una mica escriure, per que els primers dies anabem de cul, i trobar un internet i saberlo fer anar va ser tot una historia. Hem suat com no us podeu arribar a imaginar, per lo cutre que arriba a ser un internet-cafe indi, hem rigut molt decidin quines fotos posavam,i la Montse s´ha cansat de fer-me corretguir faltes d´ortografia. Hem intentat compartir amb tots vosaltres el viatge que tanta ilusió ens feia, i que hem preparat amb tan temps, i creiem que ho hem aconseguit entre tots, Moltes gracies per la vostra participacio i fins el proxim viatge!!!

la montse prenense un medicament ayurvedic

aqui esta, fen un esforç sobrenatural per prendre una medicina ayurvedica que hem comprat per que no buida res, te encare restes de Barcelona, i comença a inflarse com un globo de festa major

Rentadors publics a Bombai

Aqui uns empleats rentan la roba, que van a buscar als domicilis particulars, hotels i restaurants, despres la planxan i l ´entregan de nou. Aquest sistema dona feina a moltisima gent.

Els videos que no hem pogut penjar

La montse menjanse un platan vert

dissabte, de novembre 3

Ja som a Barcelona

Hem arribat a Barcelona molt contentas i feliças, si ens haguesin dit que no hi havia avió i haviam de pasar mes dies a l´India ens hauriem quedat tranquilament per que ens ha agradat moltisim i estem seguras de que hi tornarem.
Hem vist millons de persones diferents, hi ha gent per tot arreu, fins al lloc mes desolat i perdut, atures l´auto pensan que estaras sol i de sobte surt canalla, dones i homes que semblen sortits del no res. Els homes son bastant desmanegats, les dones son molt guapes ,timides i els costa somriure, tenen la cara trista per que estan bastant oprimides i treballen de sol a sol, son molt elegants, netes,i guapisimas, els nens estan per tot arreu a mitj vestir sempre, excepte els que van a l´escola que van uniformats, molt nets i impecablement pentinats, cosa que xoca molt amb el seu aspecte normal del carrer, descalços despentinadisims, i molt mal vestits.
Hem vist un pais on tot es brut,no hi ha papereras ni recollida d´escombraries diaria. On totom llença la brossa al carrer, desde les cases, els cotxes, autobuos i trens. Les cadires dels restautants que son de plastic i tenen tanta ronya com anys, i si cau algu d´una taula com per exemple una ampolla la van patejan i ningu la recull. Quan camines per el carrer vas trepitxan escombraries de tota mena que se les estan menjan vaques, porcs ,gossos i nens. Hi ha una gran contradiccio amb el tema de la bruticia per que els indis es rentan obsesivament en qualsevol toll, riu o bassa, tot el dia renten roba al mitj del carrer, i escombren a terra de les cases a tota hora, pero la merda va sempre al carrer, que semble que alli, que es on precisament fan tota la seva vida, no els hi molesta.
Hem vist un pais on el trafic es infernal, pitan constantment, son l´anarquia al maxim exponent, no saben anar un darrera l´altre, i el galimaties es descomunal. Hem sobreviscut tot i que de tant entant ens hem vist amb un cotxe de cara i hem anat a parar a la cuneta mes de un cop. Atravesar un carrer es jugarsi la vida i si vas depresa t´atropellan, el vehicle mes gros es el rei i per tant el peato es un element que sol ser invisible i insignificant, on els cotxes, motos ,rickchaus , autobusos i trens tenen mes anys que matusalem, i et preguntes una i mil vegades com potser que encare funcionin.
Els somriure dels nens ens ha captivat, i tambe la seva mania de volguer que els hi facis fotografies per veures despres. Es complicat per que s´en hi posen dos i en van arriban de nous que es volen afegir a la foto i es un constant moviment per agafar la primera fila i sortir primer. Ens ha sobtat lo agresius que son entre ells quan estracta d´agafar alguna cosa que els dones, s´ha d´estar amb cent ulls, per que es fan mal. Els nens sempre demanen rupies, boligrafos, caramels etc, els dones unas cosa ,l´agafen i et demanen sempre mes. Tambe ens ha sobtat veure que els familiars els peguen molt.
Hem viscut envoltades de vaques, bufals, camells, porcs domestics, elefants, monos, gossos sarnosos, gripaus, ratas serps, sargantanes, dracs que sempre dormien amb nosaltrrees, i moltes besties voladores que ens han picat per tot arreu.
Hem caminat per carrers on sempre has de anar mirant a terra per que no hi ha acera, tot es bonyegut i ple de sots, de muntanyes d´escombraries, de motos aparcades de qualsevol manera, de xiringuitos ambulants posats de mil maneras, que dificulten el pas, i de gent creuantse amb nosaltres donan cops sense miraments.
S´ens han tirat rots a la cara sense inmutarse mentre t´estan parlan o venent, es pixan i caguen a qualsevol lloc, a lo que hi hem col.laborat en varies ocasions amb pets molt frecuents i algun pixat al carrer per que els lavavos son poc abundants i molt, molt bruts.
Hem suat com mai a la vida i hem begut mes aigua que mai.
Hem fet cuas i ens hem sentit com ells, s´apreten uns contra els altres per ferla mes curta, supposo, i acabes arriban a la ventanilla enclastat als vidres sense saber com podras treure els diners per pagar el que has comprat.
Ens hem emocionat moltes vegades veient com ens acollien, es preocupaben per nosaltres, i ens tractaben. En el poble on vem anar a coneixer la nena apradrinada no obliderem mai l´acollida que ens van donar. Al sopar de una nit al nort on vam conviure amb tota una familia tampoc l´oblidarem mai, les ultimes hores a bombai menjan al slum amb la familia de l ´Amin, i molts altres moments que hem compartit totes dues juntes que fan que la nostre amistat de tans anys sigui mes forta.
Hem menjat sempre menjar indi, especiat a base de be, que ens picaben els moros un bon rato despres d´acabar, pero ho hem trobat bonisim i mai hem tingut la necesitat de corre cap un macdonals o una pitzeria. Ens hem fet un fart de llenties cigrons, chapatis, garlic nan, cheese nan thalis, pollatres al curry , al llimo, i no recordem quans noms mes, iogurts dolços, salats, momos i mes, ho hem menjat molt sovin amb les mans, no hem tingut ni una diarrea i hem disfrutat menjan fins l´ultim moment.
Hem aguantat l´agobio de ser estranjeres en un pais on constantment t´ofereixen de tot, i excepte un dia no ens hem enfadat mai amb ells.
Hem repartit propines, caritats, caramels, boligrafos, joguines, sabo, xampu, medicaments, i ens ha agrat molt rebre el somriure d ´agraiment que sempre ens han donat.
Hem sigut molt feliças en aquest pais, on es millor no ferse preguntas ni cuestionar res, hem seguit les seves costums, ens hem deixat portat, i hem sigut molt respectuoses, amb aquests principis la India es disfuta molt, es un pais apasionant, i es comparteix facilment la seva felicitat.
Hem acabat aquest viatge tan esperat, tenim moltes coses per explicar i moltes fotos per ensenyar, ens ho hem pasat molt be, ens hem avingut moltisim, ens sentim molt orgulloses d´haver sabut celebrar el nostre 50 aniversari juntes i amb la gent d´un pais maravellos que ens ha robat el cor.

dimecres, d’octubre 31

The last pictures.





































JA VENIM

avui estem a bombay de nou, estem vivim a casa d´un artista,pintor i disenador convidades personalment per ell per que som Very Good People. Em sopat amb cuinera india que ens ha fet un sopar bonisim. Ahir com podeu veure no hi va haver manera de posar les fotos, avui ho tornem a intentar. Digueuli al Alex que ja ting el mono. Aquesta nit a les dues de las matinada agafem lávio cap abcn, i esperem arribar a les nou i trobarvos a tots esperannos. Tambe desitgem trobar força fret, que estem a bombay suan com locas i costipades com sopas.

dimarts, d’octubre 30

Internet indio per ferirse

per ferirse, per que es lent fa calor i avui estem en un lloc amb obres, que encare no ens havia pasat mai.
ALEX EL MONO es per el meu nebot. I fer el favor de deixar la lupa de la montse per mirarte les fotos, que ens portem molt be.
Intentare posar unes fotos encapcalades per el titol La marta surt del armari i es posa un Sari, pero no se si en sortire.
Voleu la ultima de l' india, arribem a un hotel de luxet tard 1230 nit, trobem tancat piquem el timbre s' obre la porta i que hi trobem? tots els trevalladors del hotel dormin amb matalacos a l' entrada, van a ver dce pujar a per perque per anar en asensor, s' havia de pasasr per sobre d' ells. La india cada dia et sorprem amb alguna novetat.

divendres, d’octubre 26

Vestimenta

Ho sento molt pero porto sempre la mateixa roba, perque m' hi trobo molt be, de tant en tant la rento, ho juro, la montse ja mo diu, marta canviat el vestit que sempre surts igual.
Com veieu aqui la fauna es variada, elefants, camells, vacas sagrades que menjen paper i escombraries per que no hi ha res mes, unes vaques que tenen un bony al clatell, que son toros, monos, porcs senglars domestics que corren pel carrer, i insectes varis que ens sobrevolan constantment. Ens hem banyat en una picina que i nedaben uns insectes que eren entre gamba i amantis religiosa, la montse no dona abast amb la vista. Avui estem en un hotel de luxe, i lo primer que ha vist es una taca negre a la tapadora del water, i llavors corre core marta que hi ha una bestia, i jo que corro a mirar veig que no es res alarmant i hi poso la ma a sobre, i era un ferret negre que no saben per que es alli. Es que nomes veu que besties per tot arreu. Quan menja primer ho repasa tot, despres ho troba tot brut, i quan li dic ojos que no ven corazon que no siente, s' ho menja tot i ho troba bonisim, encare que mentre menja va dient, aixo atipa molt!!!
La Marta em critica molt, pero ella sempre te gana i em de correr per anar a esmrzar . Noem deixa acbar de dutxar, i lo de les besties ja se li ha encomanat una mica, de tant en tant rasca i li pica tot.

Vestimenta

mes fotos dels colors








































































































































































































































Mes colors i mes comentaris

Mariona et portem sorra del desert del rajastan. ja veig que aneu seguint el Blogg, aixo ha sigut una bona pensada de la Marta i es molt divertit, encara que passem moltes hores suant en uns xiringuitos estrets i infefstats de besties, i alguns amb el luxe d' un ventilador ronic.
Txell no et moris d'enveja quan tinguis 50 anys ja aniras a la India.
Familia ara ja hem comencat la compta enrere aixo s'ens acava. Us trobo a faltar pero em quedaria molts dies mes. La Marta pensa com jo ens queden moltes coses per veure i moltes gamberrades per fer. un petonas.

Seguim a la terra dels mil colors





































Estem al rajastan , ahir a pushkar, un paradis de botiguetes i de pirats, que fuman no se que que els fa dancar durant hores devant dels templets dels deus. La Montserrat ahir va enboguir i va comprar tans suvenirs que no cabrem a avio. Ja circulem amb 4 maletes. Us posem la foto del hotelet que estabem que es mitj al desert, amb silenci sepucral( cosa rarisima a L' India), Precios!
Feu el favor d' ensenyarli les fotos a la mare, que ja estabe, el blogg es per tots.
Piolin aqui tens les fotos del nostre indio guapisim, aquest no dona el telefon, Ho Sento Molt, no el podem compartir amb tu es meu i de la montse. Que consti que es casat i molt fidel i no el toquem. Riu molt amb nosaltres, no s' esperaba per l' aspecte que fosim tan ximpletes, diu que semble que tinguem 35 anys i no ens hem ofes ni mica. Avui la Montse ha tingut una contienda amb un Mico, han discutit per uns cacauets i ella n' ha sortit bonyegada, li ha clavat els unglots an un dit i li ha desmanegat un bracalet, no hi ha hagut sang, Teniu document grafic.
Per l' ALex li enviem una foto d' un mono malcarat que m' ha contestat malament al preguntarli si li podia fer una foto.

dimecres, d’octubre 24

Eulalia

Teim un conductor tots aquests dies al Rajastan que es l' home mes guapo de tota la india, esta bonisim, es guapisim, es altisim, ho te tot pero no esta disponible, esta agafat per alguna india llesta. Quan poguem li farem una foto per que el veguis, ET MORIRAS. Ting un indio que no esta mal, tambe es guapo que et vol, Li puc donar el teu movil?, es una mica bastant indio, et vol tenir a casa netjan, i per que el cuidis, tots son iguals. Que faig li dono el telf?
El xavie fa dies que no diu res, que els hi pqasa algu?

Taj Majal





































Forts i monuments