dimecres, d’octubre 17

avui estem a Darjeling

Darjeling es al nort, molt al nort, tan que estem als peus del Himalaya, sota un 8400, que encare no hem vist perque sempre hi boira vellugantse. Arribar aqui va ser una odisea, primer avio de air india, que sempre tenen retard, encare que varem aprofitar el temps per penjar-vos fotos al bloc. UNA HORA DE RETARD, despres totes pijas vam agafar un taxi per nosaltres solas, 1100 rupies uns 22 euros, per no anar com va totom amb jeep de l´any de la castanya que traqueteja molt. Aquest jeep es el que agafa totom pero hi fican 10 personas i per aixo val 70 rupies. Amb lamontse vam decidir gastar i anar comodes. El taxi era una mini fragoneta amb els seients postisos, molt comodes, pero la carretera es infernal, plena de sots, plovent i fent llamps a torti a dret. El paisatge ere precios al començament pero es va fer fosc, i a sobre sén va anar la llum delspobles. Aquests poblets estan literalment penjant de les muntanyes que son mes dretes que un pal. Dons be el nostre mini taxi es va trencar a mitj cami , el motor estaba als nostres peus , aixi que vam tenir que sortir a fora aixoplugantnos sota el poto del maleter. Per postres era fosc i el taxista no tenia ni llanterna, sort que som dues dones invencibles i vam col.laborar amb un frontal i una llanterna que duem per si de cas. Va desmontar un tros del motoret i amb paper de vidre llimaba no sabem ben be que, el cas es que va funcionar uns quans km mes fins a tornar a pararse, i aixi fins cuatre vegades. Tenim els nervis d´acer i vam anar aguantan,la pobre Montse no sabia que es pescaba, pero aixo es la India i es el primer tropiesso que tenim, no ens podem queixar. El segon ,a l´hotel del tibeta havia cambiat d´amos i no van guardar les reservas antigues, per sort els nous amos ens van acollir (eran les 11 de la nit), i ens van donar una habitacio preciosa, tota de fusta, molt maca i acollidora,i ens van fer torrades i te perque menjesim alguna cosa. Aquest mati ens hem llevat sobre dels nuvols, hem vist una mica d´himalaya, i hem sortit al mercat, una preciositat de colors de gent diferent, Com pot estar tan poblat un llloc tan inospit com aqust?, Hi ha moltisims pobles tots penjant de les montanyes, amb cases de fusta, de llauna i alguns edificis de ciment, que sembla que tot s´hagui de derrumbar mentre ho mires, surt gent de tot arreu, les botigues son miniatura i ni ha a cents, no son gents pesats, i no demanen res, pots mirar bastant tranquil. Posem unes fotos de com esfaltan els carrers si s´en pot dir asfaltar, fan l´asfalt a ma en uns bidons amb foc al mitj del carrer, son Tan Primitius aquests indios !!
Estem encantades per que el lloc esta encantat.
He escrit tot aixo sense la Montse, aixi que deu estar ple de faltas d´ortografia, pero es que ella esta compran souvenirs i jo m´acabo d´enterar que tenim internet amb wifi gratis i aprofito per escriure desde el meu ordenata que es mes facil i comode.

2 comentaris:

piolin ha dit...

Ara ja entenc que esteu a la India!
Les fotos i les peripecies son les que ja intuíes però no èies, o no?. però veig que continueu trotant per la india pura i dura. marta no deixis a la montse sola, encara que sigui comprant regalets, a veure si no te la tornen, tot això no és primitiu, és ancestral que sona pitxor!!!!!!

piolin ha dit...

Alusino amb les fruites i verdures, estan tan sanes com semblen, tinc la impresió que els treuen llustre, tan brillants!!