diumenge, d’octubre 14

tren indi

L' experiencia del tren indi va ser unica, dema l' hem de tornar a agafar i ens ve mal nomes de pensar-hi. Va comencar be, pero a la que es va fer fosc van comencar a sortir escarbats per tot arreu, es pasejaven per les parets per els seients i per sobre de lagent. No hi havien vidres ientraven arnes gegants que s'estavellaven contra els nostres cossos. La expriencia dels urinaris va esser terrorifica. hi ha document grafic.
Varem arribar a Anantapur cap a les 8 era benfosc. Ens va rebre un mono assegut a terra menjant-se un platan, i amb un rickchaw vem arribar a la fundacio Vicens Ferrer.
Tot el que hem vist de la feina que han fet es increible, ens han ensenyat varis projectes, ja veureu les fotos. Ahir vem anar a coneixer la nena que te apadrinada la marta, la sreekanya, te ,deu anys i viu en un poblat rural molt petitet. Ens van fer una rebuda molt emotiva S'ens saltaven les llagrimes, ens va rebre tot el poble amb musica i ens anaven obrint el pas tirant flors. la nena s'ens va agafar de la ma i no ens deixave per res del mon, vem acabar fent petons a tots els nens del poble, ens van inflar de menjar que ens el posaven directament a la boca, no hi ha manera de fer regim. De moment de diarrea res ja hem hagut de pendre polvos per cagar. Per cert piolin el pare de la nena era guapissim mirat be les fotos. dema tren escarbatero, avio i a dormir a Calcuta. gemma la cuca ja te permis per entrar. Mariona ja fare un rezo per tu.

2 comentaris:

amiquel5 ha dit...

si em fas un document gràfic del tren escarbatero, et juro que no obro mçes el teu blog.A mi em pasa això i em moro. Les fruites i verdures de les fotos tenen molt bona pinta, no se perquè heu de tenir diarrea. Volem una foto de l'indi del Piolin. Petonets.

amiquel5 ha dit...

Montse, jo també vull que facis pregàries búdiques per nosaltres, que la marta no ho farà.