dimecres, d’octubre 10

Estem intentantde col.locar les primeres fotos . Hem estat tres dies dins d' un vaixell navegant per els backwaters que es un lloc paradisiac, poblat per gent encantadora i molt agradable, soles en un vaixell amb tres marines al nostre servei, i amb milers de mosquits, tambe al nostre servei, sort de la pocima de la gemma que fa que no rasquem gaire, gracies Barrios.
Hem vist cargols gegants serps i cuques voladores fluorecents. La Montserrat nomes feia que dir que en tota la seva vida mai havia vist tantes palmeres juntes, el paisatge es espectacular.
Hem passat per infinitat de canals i llacs gegants la Marta nomes patia per si jo queia a l'a igua, perque diu que ho faria tot per mi menys tirar-se a salvar-me *(no sap nedar). El barco era molt bonic i luxoset, era quasi nou< el menjar era molt bo no massa picant, i un dia ens van donar cigrons per esmorzar, no ens venien massa de gust pero ens ho fotem tot. ENCARA NO HEM TINGUT DIARREA, PERO SEGUIM FENT MOLTS PETS.
A Varkala ens hen comprat uns Salwar Kamiz, fets amb una hora per 8 euros , pero s' ens estan desfent pel cami.
Avui estem a la civilitzacio si es que s'en pot dir aixi, ja que a l' India aquesta paraula no la saben. Hem contractat un richaw per els dos dies que fins hi tot ens l' emportem a dinar. Ahir vem dinar en un restaurant indi, la montse com sempre s' estava pixant , i se li va acudir d' anar a la toilet. Va haver de pasar per la cuina que era infecte, plena de mosques, tot per terra, i el que ella pensava que era una toilet va resultar ser un urinari infeccios, i com que portaba els pantalons del sari que li venen gran i la motxila que no se pas que hi ha pero fa molt bulto, va tenir molta feina per fer el pis. Va tornar a taula esgarrifada fent mil ganyotes, i no volia menjar. Finalment s' ho va menjar tot per que era molt bo, a sobre el taxista menjava amb els dits, xuclan i fent sorolls. Aqui se li van traient totes les manies. Dema volem cap a Bangalore i despres tenim un billet de tren que no sabem gaire be com va, agafar un tren a l' india es una mica complicat, ja veuren. Tenim llitera en un vago molt llarg ple de llits a lo llargi en tres pisos esperem que no ens toqui el mes alt. I ara intentarem seguir posant fotos. No posarem d' on son per anar mes depressa i poder posar-ne mes. De moment ens ho estem passant molt be i ens estan explicant moltes coses, fins i tot la Marta s'atreveix a ficar-se en politica. Els hi discutim tot en quant a la politica del seu govern que te moltes riqueses i els fa viure d'una manera que nosaltres entenem no gaire digna

2 comentaris:

gemmabarrios ha dit...

ja estic tipa d'escriure i que no quedi registrat, ja sabeu els meus coneixements en aquest tema,
ja podem seguir el viatge documentat amb fotos vostres , no cal dir que s'em cau la baba, moltes les podrem pintar i a l'exposició a triunfar!, molts records de les companyes de pintura que avui he anat a classe.
una abraçada per les dos indies

gemmabarrios ha dit...

ho he conseguit!!
una cosa mes, la CUCA m'ha donat el seu correu:mapicu@arrakis.es, per si la vols convidar a seguir el vostre viatge,
m'alegra saber que us va bé la crema, ja en faré mes, que ara si que hi ha flors.
una abraçada