diumenge, d’octubre 14

La montse encara es viva

Aqui teniu unes fotos de Bombai, de quan no sabiem cop penjar fotos. La montse va dalt d' una cadira de fusta que la porten lligada amb uns pals de bambu i aixi dalt d' aquest tron la varen pujar i baixar a l' illa Elefanta. Anaba com las reina de Saba, morta de vergonya, pero no es va cansar gens. Aqui entre tots la cuidem bastant, tot i aixi s' ha de drogar una mica bastant pero estem mes felicas que unes mones, ja portem 15 dies a l' india i no n' estem gens fartes, perque no tenim mes calers que sino ens quedabem mes dies. Aquests ultims a la fun dacio hem estat amb unes noies de Girona, molt agradables ( Candi ja te les presentarem), amb qui varem compartir un richaw on nosaltres dues anabam com els indios, darrera amb les cames penjan i tot el transit perseguin-nos, va ser molt divertit. Aquestes noies ens sembla que ens han pres per una mica ximples
Ahir varem estar parlan un bon rato amb el Vicens ferrer i a la Montse li va veure deseguida unes cualitats que la destrocan dia a dia, es com la teresa de Calcuta, i el tipo la va filar a la primera sense que encare no hagues obert la boca, li va dir varies vegades que es fes monja i que es quedes a viure a anantapur. Jo li deia que no podia ser ja que L' Alex no m' ho perdonaria mai, mes aviat hem mataria nomes arribar. A mi tambe hem volia per montar una especie de Sem a la indigena. Ho hem intentat pero le s fotos no coseguim entrarles, i mira que son bones!!!

9 comentaris:

ab ha dit...

No sé si és un efecte de les fotos, però veig la Montse una mica més rodona de cara. A VEURE SI T'ESTAS ENGREIXANT!! El que sí que veig és molta cara de felicitat. Ai! que t'hi quedaras amb el Vicenç...

piolin ha dit...

Alex, no et preocupis, la Montse tornarà, però potser tornarà a veure'ls de tant en tant, o si mes no, potser alguns hàbits canviaran perque l'experiència viscuda suposo que toca qualsevol cor per fort o tou que estigui.

ivi ha dit...

mama! t'enyoro una mica, bueno MOLT! esteu super maques vestides d'indies i feu una cara molt feliç. aixó em fa estar contenta. ei guardeu bé aquestes experiències que esteu visquen perke mai més les podreu oblidar. m'agradaria estar aqui amb vosaltres! ah! no t'hi quedis aqui amb el vicenç perque em moro de ganes de fer-te una abraçada!

Unknown ha dit...

tot això és al.lucinant...veure aquestes mares com banyant els seus fills..i tots aqusts nens d'aquell poble..com deiem amb l'Alex tenen una mirada especial hi ha vosaltres també si us veu...
Però també tinc moltes ganes de que torneu...perquè jo també t'enyoru molt MUNTSA!!!
Segur que d'aquest viatge apendreu moltes coses i vindreu ben purificades d'aquest pais tant especial..
Per cert com es deien les noies de Girona?

Anònim ha dit...

Quans colors,realment son força bonics. com son les nits?quins sorolls se senten? preneu nota.
mariona

Anònim ha dit...

Candi,Candi. que es aquest interes per les noies de Girona?

Unknown ha dit...

El vicens Ferrer es un home molt gran, em pensava que era més jove. de quedar-se al'india res de res, ja hi tornareu, teniu un any per estalviar de nou.

Unknown ha dit...

jo vull saber qui es la Candi- Alex, la Montse tornarà.
Montse, les teves nenes t'enyorem, no fem bromes.

Unknown ha dit...

mai contesteu res del que preguntem, es que no es veuen les nosterews aportacions al viatge??????
marta conyo, digen's quelcom personalitzat....