Mariona et portem sorra del desert del rajastan. ja veig que aneu seguint el Blogg, aixo ha sigut una bona pensada de la Marta i es molt divertit, encara que passem moltes hores suant en uns xiringuitos estrets i infefstats de besties, i alguns amb el luxe d' un ventilador ronic.
Txell no et moris d'enveja quan tinguis 50 anys ja aniras a la India.
Familia ara ja hem comencat la compta enrere aixo s'ens acava. Us trobo a faltar pero em quedaria molts dies mes. La Marta pensa com jo ens queden moltes coses per veure i moltes gamberrades per fer. un petonas.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
A mi aquests micos em fan por, tenen unes dents que "tela marinera". Marta,ja veig clar quan escrius tú i quan escriu la Montse, es veu que mai has après a escriure en català? recorda de portar-me la meva pulsera de tormell, i algún mocador indi, i arrecades com la Montse, i tot i tot i tot. La mare no veu totes les fotos perque és vaga com ella sola i si no li portes fet, ja saps....
aquest indi retratat no es el més guapo del mon i l'eulàlia sap fer més coses que rentar calçotets.
Suposu que la fobia als insectes i la bruticia amb aquest viatge ja l'hauras superat..havera si ara a Taradell semblarà un zoo de petits animalons...que a mí si que em fan angunia!!!
Tot lo bo s'acaba, però deu ni do el temps que heu estat..que aqui també us trobem a faltar he!!!
Només cal que us emporteu les millors experiencies que heu viscut i quan estigueu aqui les recordeu..
Ja queda menys ja tinc unes ganes de veure'usssss
res de res!!!
Ara ja se't troba a faltar mareta, has de tornar quan et toca..ja tornaras d'aqui 50 anys a la india..que al fianl l'Ona si que no et coneixerà...mira que està més gran i espavilada ja....
fins ben aviatttt
Publica un comentari a l'entrada