.JPG)
.JPG)
.JPG)
.JPG)
hola family, jo tamb'e us enyoro molt i penso molt en tots vosaltres, tinc ganes de veu-ros pero tambe vull continuar aquest viatge que sera inolvidable. AH alex no m'he engreixat estic molt inflada de cap a peus degut al clima i suposo a la medicacio, pero deu ni do com hem trobo la Marta hem cuida molt, no hem deixa aixecar mai la maleta. anem sempre amb taxi o richau a tot arreu.
mariona les nits son meravelloses plenes de sorolls i llums de colors la India no dorm mai. us estimo molt a tots. ara intentarem enviar les fotos que van quedar penjades i un parell de videos. Agur. Ah ja veureu com hem cuiden.
5 comentaris:
Ja veig la cara de vergonya de la Montserrat quan la portaven alla dalt...Marta quan fa que tens apadrinada aquesta nena? vareu veure les nenes cegues de la fundació vicenc ferrer? la mare d'en candi els hi va fer un peto a cada una n'hi havien 100...
la que vull saver com es diuen les noies de girona soc jo (ari) es que conec unes que hi són...
Per cert montserrat en el correu del maibero tens missatges mirate'ls.Un petonas quina és la ruta ara?
Espero Montserrat que no voldràs que et fabriqui un seient com aquest per anar per Vic.
Estic posant-me al dia de les vostres aventures i estic molt content que us ho esteu passant tant be, les fotos són plenes de color i les descripcions de l'ambient i de la gent fan venir ganes de pendre una avió i venir a fer-vos una visita...
És broma, tranquil·les, de moment com que us esteu portant força bé encara us deixem anar soles.
ala nena! que majarajà! si que fa cara de vergonya,si, la montsepaz jejejejej i els senyors que la porten que van cantant? ...el sillón de la reina que nunca se peina... jejejje i m'imagino la marta encardant-se darrera i anar fent fotos jejejeje kin parell els indis deuen flipar amb vosaltres oi?
Marta i Montserrat, no feu cas de cap comentari envejòs, que realment ens feu molta enveja, i ens emocioneu en molts moments.Disfruteu de cada instamnt, de cada pòsta de sol i de cada situació en la que us trobeu, (incloses les dels escarbats, els WC i les galledes i l'afecta de la gent ....), aquestes son les petites coses que ens fan sentir vius i feliços. No voldria pas sermonejar a ningú, però la veritat és que la idea de fer un bloggger o com se li digi ha estat de conya. La veritat és que ens va fer patir i dubtar molt al principi, ara disfrutem amb vosaltres, penseu que conectem a acad amoment a veure que feu, que us passa i quinaes fotos poseu. Continueu posant fotos i experiencies. No dubteu que tots estem amorrats al bloc, encara que tots disimulem!!!!!!!!!
Publica un comentari a l'entrada